Perquè cruixen les articulacions?

En aquest article tractarem de explicar-te perquè fan soroll les articulacions al moure-les.

Fisioteràpia & Osteopatia

Una gran part de les articulacions del cos humà són articulacions sinovials. Una articulació es compon de dos ossos, una càpsula articular que els ajunta i aïlla el medi intern del medi extern, el cartílag que té la funció de millorar la superfície de fregament de l’articulació entre els dos ossos i dins de la càpsula trobem el líquid sinovial que té la funció d’amortir, protegir i nodrir el cartílag articular. De manera líquida el líquid sinovial conté petites molècules de gas com l’oxigen, el nitrogen i el diòxid de carboni.

Les articulacions tenen un arc de moviment actiu que és on funcionen tots els nostres moviments quan executem un gest de manera voluntària; i també tenen un arc de moviment passiu que sobrepassa una mica l’actiu, que és més ampli, és dins d’aquest arc on es produeixen els cruixits dels ossos. Anem a explicar-los: al moure les articulacions les pressions que existeixen dins de la càpsula canvien, si aquest canvi de pressió es produeix de manera ràpida o brusca es produeix una implosió dels gasos esmentats i es produeix el soroll (espetec) característic que tots coneixem.

Al produir-se aquest espetec, perquè pugui tornar a produir-se haurà de passar un temps perquè tornin a pujar les pressions i que es tornin a diluir les molècules de gas.

Referent a la pregunta freqüent de si és dolent cruixir-se les articulacions? La resposta és: depèn.

Si és a les articulacions per exemple de les mans, hi ha estudis que diuen que no existeix relació directa, cal dir per això que segurament no és el mateix fer-ho a mode de pinçament que per tracció. En el cas del coll sí que pot resultar dolent fer-ho sovint. El perquè és molt senzill: Al coll hi trobem les vèrtebres toràciques altes que són molt hipomòbils, que són molt rígides (degut a que estan anclades a les costelles i la caixa toràcica) i el mateix passa moltes vegades amb les cervicals altes: també tenen hipomobilitat i la que més es mou: C1 s’encarrega sobretot de la rotació; de manera que ens trobem que les cervicals mitges C4-C5-C6 i C7 són on recau més la mobilitat. D’aquí que siguin la zona on es produeixen més hèrnies discals cervicals.

Si per nosaltres mateixos inclinem el coll portant-lo al límit del moviment actiu es produirà l’espetec, però segurament la majoria de vegades es produirà a les vertebres hipermòbils: les cervicals mitjes. Si fem espetegar sempre aquestes vèrtebres a la llarga farem augmentar la seva hipermobilitat i desequilibrarem més la diferencia de mobilitat amb les vèrtebres dorsals i cervicals altes, aquesta hipermobilitat ens portarà a un desgast més prematur; per això aconsellem no fer-ho.

Els espetecs que pot realitzar un professional de la salut normalment seran els que un mateix és molt difícil que els fagi, articulacions amb hipomobilitat; i en cas de realitzar-los a les cervicals mitjes (les més hipermòbils) serà en casos que hi hagi algun problema i ho farà en els paràmetres correctes de mobilitzat.

Josep Maria Badia Viñas
Osteòpata i Fisioterapeuta a Fisiomoviment

Entrades relacionades

contacta'ns